amotinar

From a- +‎ motí +‎ -ar.

• IPA^(key): (Central)
• IPA^(key): (Balearic)
• IPA^(key): (Valencia)

amotinar (first-person singular present amotino, first-person singular preterite amotiní, past participle amotinat)

1. (transitive) to incite into mutiny
2. (reflexive) to mutiny; to revolt

   Synonym: insurgir-se

• avalotar, insurreccionar

• amotinament
• amotinat

• “amotinar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “amotinar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “amotinar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “amotinar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

• Hyphenation: a‧mo‧ti‧nar

amotinar (first-person singular present amotino, first-person singular preterite amotinei, past participle amotinado)

1. to mutiny, revolt

• motim

Borrowed from French mutiner, or a- +‎ motín +‎ -ar.

• IPA^(key): /amotiˈnaɾ/
• Rhymes: -aɾ
• Syllabification: a‧mo‧ti‧nar

amotinar (first-person singular present amotino, first-person singular preterite amotiné, past participle amotinado)

1. (transitive) to incite into mutiny
2. (reflexive) to mutiny

• “amotinar”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014