Borrowed from Latin dēdūcere; adapted to inherited forms such as conduir.
deduir (first-person singular present dedueixo, first-person singular preterite deduí, past participle deduït)
infinitive | deduir | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | deduint | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | deduït | deduïda | |||||
plural | deduïts | deduïdes | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | dedueixo | dedueixes | dedueix | deduïm | deduïu | dedueixen | |
imperfect | deduïa | deduïes | deduïa | deduíem | deduíeu | deduïen | |
future | deduiré | deduiràs | deduirà | deduirem | deduireu | deduiran | |
preterite | deduí | deduïres | deduí | deduírem | deduíreu | deduïren | |
conditional | deduiria | deduiries | deduiria | deduiríem | deduiríeu | deduirien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | dedueixi | dedueixis | dedueixi | deduïm | deduïu | dedueixin | |
imperfect | deduís | deduïssis | deduís | deduíssim | deduíssiu | deduïssin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | dedueix | dedueixi | deduïm | deduïu | dedueixin | |
negative (no) | — | no dedueixis | no dedueixi | no deduïm | no deduïu | no dedueixin |