desencaminar

Hello, you have come here looking for the meaning of the word desencaminar. In DICTIOUS you will not only get to know all the dictionary meanings for the word desencaminar, but we will also tell you about its etymology, its characteristics and you will know how to say desencaminar in singular and plural. Everything you need to know about the word desencaminar you have here. The definition of the word desencaminar will help you to be more precise and correct when speaking or writing your texts. Knowing the definition ofdesencaminar, as well as those of other words, enriches your vocabulary and provides you with more and better linguistic resources.

Catalan

Etymology

From des- +‎ encaminar.

Pronunciation

Verb

desencaminar (first-person singular present desencamino, first-person singular preterite desencaminí, past participle desencaminat)

  1. (transitive) to lead astray
    Synonym: descaminar
  2. (transitive) to mislead

Conjugation

    Conjugation of desencaminar (first conjugation)
infinitive desencaminar
gerund desencaminant
past participle masculine feminine
singular desencaminat desencaminada
plural desencaminats desencaminades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present desencamino desencamines desencamina desencaminem desencamineu desencaminen
imperfect desencaminava desencaminaves desencaminava desencaminàvem desencaminàveu desencaminaven
future desencaminaré desencaminaràs desencaminarà desencaminarem desencaminareu desencaminaran
preterite desencaminí desencaminares desencaminà desencaminàrem desencaminàreu desencaminaren
conditional desencaminaria desencaminaries desencaminaria desencaminaríem desencaminaríeu desencaminarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present desencamini desencaminis desencamini desencaminem desencamineu desencaminin
imperfect desencaminés desencaminessis desencaminés desencaminéssim desencaminéssiu desencaminessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — desencamina desencamini desencaminem desencamineu desencaminin
negative (no) — no desencaminis no desencamini no desencaminem no desencamineu no desencaminin

Further reading

Spanish

Verb

desencaminar (first-person singular present desencamino, first-person singular preterite desencaminé, past participle desencaminado)

  1. to mislead

Conjugation

    Conjugation of desencaminar (See Appendix:Spanish verbs)
infinitive desencaminar
gerund desencaminando
past participle masculine feminine
singular desencaminado desencaminada
plural desencaminados desencaminadas
singular plural
1st person 2nd person 3rd person 1st person 2nd person 3rd person
indicative yo tú
vos 		él/ella/ello
usted 		nosotros
nosotras 		vosotros
vosotras 		ellos/ellas
ustedes
present desencamino desencaminastú
desencaminásvos 		desencamina desencaminamos desencamináis desencaminan
imperfect desencaminaba desencaminabas desencaminaba desencaminábamos desencaminabais desencaminaban
preterite desencaminé desencaminaste desencaminó desencaminamos desencaminasteis desencaminaron
future desencaminaré desencaminarás desencaminará desencaminaremos desencaminaréis desencaminarán
conditional desencaminaría desencaminarías desencaminaría desencaminaríamos desencaminaríais desencaminarían
subjunctive yo tú
vos 		él/ella/ello
usted 		nosotros
nosotras 		vosotros
vosotras 		ellos/ellas
ustedes
present desencamine desencaminestú
desencaminésvos2 		desencamine desencaminemos desencaminéis desencaminen
imperfect
(ra) 		desencaminara desencaminaras desencaminara desencamináramos desencaminarais desencaminaran
imperfect
(se) 		desencaminase desencaminases desencaminase desencaminásemos desencaminaseis desencaminasen
future1 desencaminare desencaminares desencaminare desencamináremos desencaminareis desencaminaren
imperative — tú
vos 		usted nosotros
nosotras 		vosotros
vosotras 		ustedes
affirmative desencaminatú
desencaminávos 		desencamine desencaminemos desencaminad desencaminen
negative no desencamines no desencamine no desencaminemos no desencaminéis no desencaminen

1Mostly obsolete, now mainly used in legal language.
2Argentine and Uruguayan voseo prefers the tú form for the present subjunctive.

    Selected combined forms of desencaminar

These forms are generated automatically and may not actually be used. Pronoun usage varies by region.

singular plural
1st person 2nd person 3rd person 1st person 2nd person 3rd person
with infinitive desencaminar
dative desencaminarme desencaminarte desencaminarle, desencaminarse desencaminarnos desencaminaros desencaminarles, desencaminarse
accusative desencaminarme desencaminarte desencaminarlo, desencaminarla, desencaminarse desencaminarnos desencaminaros desencaminarlos, desencaminarlas, desencaminarse
with gerund desencaminando
dative desencaminándome desencaminándote desencaminándole, desencaminándose desencaminándonos desencaminándoos desencaminándoles, desencaminándose
accusative desencaminándome desencaminándote desencaminándolo, desencaminándola, desencaminándose desencaminándonos desencaminándoos desencaminándolos, desencaminándolas, desencaminándose
with informal second-person singular tú imperative desencamina
dative desencamíname desencamínate desencamínale desencamínanos not used desencamínales
accusative desencamíname desencamínate desencamínalo, desencamínala desencamínanos not used desencamínalos, desencamínalas
with informal second-person singular vos imperative desencaminá
dative desencaminame desencaminate desencaminale desencaminanos not used desencaminales
accusative desencaminame desencaminate desencaminalo, desencaminala desencaminanos not used desencaminalos, desencaminalas
with formal second-person singular imperative desencamine
dative desencamíneme not used desencamínele, desencamínese desencamínenos not used desencamíneles
accusative desencamíneme not used desencamínelo, desencamínela, desencamínese desencamínenos not used desencamínelos, desencamínelas
with first-person plural imperative desencaminemos
dative not used desencaminémoste desencaminémosle desencaminémonos desencaminémoos desencaminémosles
accusative not used desencaminémoste desencaminémoslo, desencaminémosla desencaminémonos desencaminémoos desencaminémoslos, desencaminémoslas
with informal second-person plural imperative desencaminad
dative desencaminadme not used desencaminadle desencaminadnos desencaminaos desencaminadles
accusative desencaminadme not used desencaminadlo, desencaminadla desencaminadnos desencaminaos desencaminadlos, desencaminadlas
with formal second-person plural imperative desencaminen
dative desencamínenme not used desencamínenle desencamínennos not used desencamínenles, desencamínense
accusative desencamínenme not used desencamínenlo, desencamínenla desencamínennos not used desencamínenlos, desencamínenlas, desencamínense

Further reading

Wikious
Boobota
Sagapedia