From en- + alt (“high”) + -ir.
enaltir (first-person singular present enalteixo, first-person singular preterite enaltí, past participle enaltit)
infinitive | enaltir | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | enaltint | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | enaltit | enaltida | |||||
plural | enaltits | enaltides | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | enalteixo | enalteixes | enalteix | enaltim | enaltiu | enalteixen | |
imperfect | enaltia | enalties | enaltia | enaltíem | enaltíeu | enaltien | |
future | enaltiré | enaltiràs | enaltirà | enaltirem | enaltireu | enaltiran | |
preterite | enaltí | enaltires | enaltí | enaltírem | enaltíreu | enaltiren | |
conditional | enaltiria | enaltiries | enaltiria | enaltiríem | enaltiríeu | enaltirien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | enalteixi | enalteixis | enalteixi | enaltim | enaltiu | enalteixin | |
imperfect | enaltís | enaltissis | enaltís | enaltíssim | enaltíssiu | enaltissin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | enalteix | enalteixi | enaltim | enaltiu | enalteixin | |
negative (no) | — | no enalteixis | no enalteixi | no enaltim | no enaltiu | no enalteixin |