infligir

Borrowed from Latin īnflīgere, with normal change of conjugation to -ir.

• IPA^(key): (Central, Balearic)
• IPA^(key): (Valencia)

infligir (first-person singular present infligeixo, first-person singular preterite infligí, past participle infligit)

1. to inflict

• inflicció

• “infligir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “infligir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “infligir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “infligir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Learned borrowing from Latin īnflīgere.

• Hyphenation: in‧fli‧gir

infligir (first-person singular present inflijo, first-person singular preterite infligi, past participle infligido)

1. to inflict

• inflicção

Borrowed from Latin īnflīgere.

• IPA^(key): /infliˈxiɾ/

• Audio (Colombia):

  (file)

• Rhymes: -iɾ
• Syllabification: in‧fli‧gir

infligir (first-person singular present inflijo, first-person singular preterite infligí, past participle infligido)

1. to inflict

• “infligir”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014