lladrar (first-person singular indicative present lladro, past participle lladráu)
Inherited from Old Catalan ladrar, from Latin latrāre. First attested in Llull.[1]
lladrar (first-person singular present lladro, first-person singular preterite lladrí, past participle lladrat)
infinitive | lladrar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | lladrant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | lladrat | lladrada | |||||
plural | lladrats | lladrades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | lladro | lladres | lladra | lladrem | lladreu | lladren | |
imperfect | lladrava | lladraves | lladrava | lladràvem | lladràveu | lladraven | |
future | lladraré | lladraràs | lladrarà | lladrarem | lladrareu | lladraran | |
preterite | lladrí | lladrares | lladrà | lladràrem | lladràreu | lladraren | |
conditional | lladraria | lladraries | lladraria | lladraríem | lladraríeu | lladrarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | lladri | lladris | lladri | lladrem | lladreu | lladrin | |
imperfect | lladrés | lladressis | lladrés | lladréssim | lladréssiu | lladressin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | lladra | lladri | lladrem | lladreu | lladrin | |
negative (no) | — | no lladris | no lladri | no lladrem | no lladreu | no lladrin |