Inherited from Old Catalan laurar, from Latin labōrāre. Doublet of laborar, a borrowing.
llaurar (first-person singular present llauro, first-person singular preterite llaurí, past participle llaurat)
infinitive | llaurar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | llaurant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | llaurat | llaurada | |||||
plural | llaurats | llaurades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | llauro | llaures | llaura | llaurem | llaureu | llauren | |
imperfect | llaurava | llauraves | llaurava | llauràvem | llauràveu | llauraven | |
future | llauraré | llauraràs | llaurarà | llaurarem | llaurareu | llauraran | |
preterite | llaurí | llaurares | llaurà | llauràrem | llauràreu | llauraren | |
conditional | llauraria | llauraries | llauraria | llauraríem | llauraríeu | llaurarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | llauri | llauris | llauri | llaurem | llaureu | llaurin | |
imperfect | llaurés | llauressis | llaurés | llauréssim | llauréssiu | llauressin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | llaura | llauri | llaurem | llaureu | llaurin | |
negative (no) | — | no llauris | no llauri | no llaurem | no llaureu | no llaurin |