llavar

Asturian

From Latin lavāre (“to wash”).

llavar (first-person singular indicative present llavo, past participle llaváu)

Conjugation of llavar

person		first singular yo	second singular tu	third singular él/elli	first plural nosotros/nós	second plural vosotros/vós	third plural ellos
infinitive		llavar
gerund		llavando
past participle		m llaváu, f llavada, n llavao, m pl llavaos, f pl llavaes
indicative	present	llavo	llaves	llava	llavamos	llaváis	llaven
	imperfect	llavaba	llavabes	llavaba	llavábemos, llavábamos	llavabeis, llavabais	llavaben
	preterite	llavé	llavasti, llavesti	llavó	llavemos	llavastis, llavestis	llavaron
	pluperfect	llavare, llavara	llavares, llavaras	llavare, llavara	llaváremos, llaváramos	llavareis, llavarais	llavaren, llavaran
	future	llavaré	llavarás	llavará	llavaremos	llavaréis	llavarán
	conditional	llavaría	llavaríes	llavaría	llavaríemos, llavaríamos	llavaríeis, llavaríais	llavaríen
subjunctive	present	llave	llaves, llavas	llave	llavemos	llavéis	llaven, llavan
subjunctive	imperfect	llavare, llavara	llavares, llavaras	llavare, llavara	llaváremos, llaváramos	llavareis, llavarais	llavaren, llavaran
imperative		—	llava	—	—	llavái	—

llavar (first-person singular present llavo, first-person singular preterite llaví, past participle llavat)

Conjugation of llavar (first conjugation)

“llavar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
“llavar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“llavar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“llavar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.