obstàre (first-person singular present òbsto, no past historic, no past participle)
infinitive | obstàre | |||||
---|---|---|---|---|---|---|
auxiliary verb | — | gerund | obstàndo | |||
present participle | obstànte | past participle | — | |||
person | singular | plural | ||||
first | second | third | first | second | third | |
indicative | io | tu | lui/lei, esso/essa | noi | voi | loro, essi/esse |
present | òbsto | òbsti | òbsta | obstiàmo | obstàte | òbstano |
imperfect | obstàvo | obstàvi | obstàva | obstavàmo | obstavàte | obstàvano |
past historic | — | — | — | — | — | — |
future | obsterò | obsterài | obsterà | obsterémo | obsteréte | obsterànno |
conditional | obsterèi | obsterésti | obsterèbbe, obsterébbe | obsterémmo | obsteréste | obsterèbbero, obsterébbero |
subjunctive | che io | che tu | che lui/che lei, che esso/che essa | che noi | che voi | che loro, che essi/che esse |
present | òbsti | òbsti | òbsti | obstiàmo | obstiàte | òbstino |
imperfect | obstàssi | obstàssi | obstàsse | obstàssimo | obstàste | obstàssero |
imperative | — | tu | Lei | noi | voi | Loro |
òbsta | òbsti | obstiàmo | obstàte | òbstino | ||
negative imperative | non obstàre | non òbsti | non obstiàmo | non obstàte | non òbstino |
obstāre
obstare