Borrowed from Latin sēdūcere (“to seduce; to lead astray”); adapted to inherited forms such as conduir.
seduir (first-person singular present sedueixo, first-person singular preterite seduí, past participle seduït)
infinitive | seduir | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | seduint | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | seduït | seduïda | |||||
plural | seduïts | seduïdes | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | sedueixo | sedueixes | sedueix | seduïm | seduïu | sedueixen | |
imperfect | seduïa | seduïes | seduïa | seduíem | seduíeu | seduïen | |
future | seduiré | seduiràs | seduirà | seduirem | seduireu | seduiran | |
preterite | seduí | seduïres | seduí | seduírem | seduíreu | seduïren | |
conditional | seduiria | seduiries | seduiria | seduiríem | seduiríeu | seduirien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | sedueixi | sedueixis | sedueixi | seduïm | seduïu | sedueixin | |
imperfect | seduís | seduïssis | seduís | seduíssim | seduíssiu | seduïssin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | sedueix | sedueixi | seduïm | seduïu | sedueixin | |
negative (no) | — | no sedueixis | no sedueixi | no seduïm | no seduïu | no sedueixin |