violina
violīna f (genitive violīnae); first declension
First-declension noun.
singular | plural | |
---|---|---|
nominative | violīna | violīnae |
genitive | violīnae | violīnārum |
dative | violīnae | violīnīs |
accusative | violīnam | violīnās |
ablative | violīnā | violīnīs |
vocative | violīna | violīnae |
violína f (Cyrillic spelling виоли́на)
violȋna f
Feminine, a-stem | |||
---|---|---|---|
nom. sing. | violína | ||
gen. sing. | violíne | ||
singular | dual | plural | |
nominative (imenovȃlnik) |
violína | violíni | violíne |
genitive (rodȋlnik) |
violíne | violín | violín |
dative (dajȃlnik) |
violíni | violínama | violínam |
accusative (tožȋlnik) |
violíno | violíni | violíne |
locative (mẹ̑stnik) |
violíni | violínah | violínah |
instrumental (orọ̑dnik) |
violíno | violínama | violínami |