desobediència civil \Prononciation ?\ féminin
L’any 1989 el moviment antimilitarista va optar per una estratègia de desobediència civil per mostrar el seu desacord amb el servei militar obligatori (SMO) i amb la nova llei que regulava la prestació social substitutòria (PSS).— (Lluc Pelàez i Vinyes, Insubmissió: moviment social i incidència política, page 5, Universitat Autònoma de Barcelona, collection « Documents », 2000 → lire en ligne)
L’okupació és un fenomen social recent, que apareix a partir dels anys 70 a Europa com a forma d’acció directa de desobediència civil davant la propietat privada.— (Soledad Morales Pérez, Som el que consumim?, page 89, Editorial UOC, 2011. Note : la graphie « okupació » est reconnue comme une graphie populaire du terme ocupació par le Gran Diccionari de la Llengua Catalana → lire en ligne)
Inspirat per Henry David Thoreau, filòsof nord-americà del segle XIX que ja pregonà la desobediència envers els governs injustos, i per Lev Tolstoi, filòsof i escriptor rus que també defensava la resistència pacífica, Gandhi impulsà una campanya entre la població índia de Sud-àfrica en favor de la desobediència civil, en què incitava els seus compatriotes a resistir de manera no violenta enfront de les lleis discriminatòries que els consideraven ciutadans de segona.— (Ramon Usall, Futbolítica: Històries de Clubs políticament singulars, page 273, Ara Llibres, collection « Sèrie H », 2017 → lire en ligne)
Cada cop que un ciutadà o un col·lectiu exerceix la desobediència civil, enforteix els drets i les llibertats de tota la societat.— (Jordi Cuixart, Ho tornarem a fer: Quan la injustícia és la llei, la desobediència civil és un dret, page 33, Ara Llibres, 2019 → lire en ligne)