segla
segla n
segla n
segla (imperative segl, present tense seglar or segler, simple past segla or seglde, past participle segla or seglt, present participle seglande)
seġla
sẹ́gla
From Old Swedish sighla, from Old Norse sigla, Proto-Germanic *siglijaną.
segla (present seglar, preterite seglade, supine seglat, imperative segla)
active | passive | |||
---|---|---|---|---|
infinitive | segla | seglas | ||
supine | seglat | seglats | ||
imperative | segla | — | ||
imper. plural1 | seglen | — | ||
present | past | present | past | |
indicative | seglar | seglade | seglas | seglades |
ind. plural1 | segla | seglade | seglas | seglades |
subjunctive2 | segle | seglade | segles | seglades |
present participle | seglande | |||
past participle | seglad |
1 Archaic. 2 Dated. See the appendix on Swedish verbs.