Inherited from Vulgar Latin *hormizāre.
ormejar (first-person singular present ormejo, first-person singular preterite ormegí, past participle ormejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/
infinitive | ormejar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | ormejant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | ormejat | ormejada | |||||
plural | ormejats | ormejades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | ormejo | ormeges | ormeja | ormegem | ormegeu | ormegen | |
imperfect | ormejava | ormejaves | ormejava | ormejàvem | ormejàveu | ormejaven | |
future | ormejaré | ormejaràs | ormejarà | ormejarem | ormejareu | ormejaran | |
preterite | ormegí | ormejares | ormejà | ormejàrem | ormejàreu | ormejaren | |
conditional | ormejaria | ormejaries | ormejaria | ormejaríem | ormejaríeu | ormejarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | ormegi | ormegis | ormegi | ormegem | ormegeu | ormegin | |
imperfect | ormegés | ormegessis | ormegés | ormegéssim | ormegéssiu | ormegessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | ormeja | ormegi | ormegem | ormegeu | ormegin | |
negative (no) | — | no ormegis | no ormegi | no ormegem | no ormegeu | no ormegin |