riarmarsi

Italian

riarmàr si (first-person singular present mi riàrmo, first-person singular past historic mi riarmài, past participle riarmàto)

Conjugation of riarmàr si (-are) (See Appendix:Italian verbs)

person	singular			plural
infinitive	riarmàr si
auxiliary verb		èssere	gerund		riarmàndosi
present participle		riarmànte	past participle		riarmàto
person	first	second	third	first	second	third
indicative	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	mi riàrmo	ti riàrmi	si riàrma	ci riarmiàmo	vi riarmàte	si riàrmano
imperfect	mi riarmàvo	ti riarmàvi	si riarmàva	ci riarmavàmo	vi riarmavàte	si riarmàvano
past historic	mi riarmài	ti riarmàsti	si riarmò	ci riarmàmmo	vi riarmàste	si riarmàrono
future	mi riarmerò	ti riarmerài	si riarmerà	ci riarmerémo	vi riarmeréte	si riarmerànno
conditional	mi riarmerèi	ti riarmerésti	si riarmerèbbe, si riarmerébbe	ci riarmerémmo	vi riarmeréste	si riarmerèbbero, si riarmerébbero
subjunctive	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	mi riàrmi	ti riàrmi	si riàrmi	ci riarmiàmo	vi riarmiàte	si riàrmino
imperfect	mi riarmàssi	ti riarmàssi	si riarmàsse	ci riarmàssimo	vi riarmàste	si riarmàssero
imperative	—	tu	Lei	noi	voi	Loro
imperative		riàrmati	si riàrmi	riarmiàmoci	riarmàtevi	si riàrmino
negative imperative		non riarmàrti, non ti riarmàre	non si riàrmi	non riarmiàmoci, non ci riarmiàmo	non riarmàtevi, non vi riarmàte	non si riàrmino