smanicarsi

Italian

smanicàr si (first-person singular present mi smànico, first-person singular past historic mi smanicài, past participle smanicàto)

Conjugation of smanicàr si (-are) (See Appendix:Italian verbs)

person	singular			plural
infinitive	smanicàr si
auxiliary verb		èssere	gerund		smanicàndosi
present participle		smanicànte	past participle		smanicàto
person	first	second	third	first	second	third
indicative	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	mi smànico	ti smànichi	si smànica	ci smanichiàmo	vi smanicàte	si smànicano
imperfect	mi smanicàvo	ti smanicàvi	si smanicàva	ci smanicavàmo	vi smanicavàte	si smanicàvano
past historic	mi smanicài	ti smanicàsti	si smanicò	ci smanicàmmo	vi smanicàste	si smanicàrono
future	mi smanicherò	ti smanicherài	si smanicherà	ci smanicherémo	vi smanicheréte	si smanicherànno
conditional	mi smanicherèi	ti smanicherésti	si smanicherèbbe, si smanicherébbe	ci smanicherémmo	vi smanicheréste	si smanicherèbbero, si smanicherébbero
subjunctive	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	mi smànichi	ti smànichi	si smànichi	ci smanichiàmo	vi smanichiàte	si smànichino
imperfect	mi smanicàssi	ti smanicàssi	si smanicàsse	ci smanicàssimo	vi smanicàste	si smanicàssero
imperative	—	tu	Lei	noi	voi	Loro
imperative		smànicati	si smànichi	smanichiàmoci	smanicàtevi	si smànichino
negative imperative		non smanicàrti, non ti smanicàre	non si smànichi	non smanichiàmoci, non ci smanichiàmo	non smanicàtevi, non vi smanicàte	non si smànichino