empènyer

Catalan

Alternative forms

empényer (Valencia)
empenyir

Etymology

Inherited from Latin impingere. Compare Occitan empénher.

Pronunciation

Verb

empènyer (first-person singular present empenyo, first-person singular preterite empenyí, past participle empès); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

(transitive) to push, to shove
(transitive, figurative) to impel
(transitive, colloquial) to sack, to fire

Conjugation

Conjugation of empènyer (second conjugation, irregular)

person		singular			plural
infinitive			empènyer
gerund			empenyent
past participle				masculine		feminine
		singular		empès		empesa
		plural		empesos		empeses
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	empenyo	empenys	empeny	empenyem	empenyeu	empenyen
	imperfect	empenyia	empenyies	empenyia	empenyíem	empenyíeu	empenyien
	future	empenyeré	empenyeràs	empenyerà	empenyerem	empenyereu	empenyeran
	preterite	empenyí	empenyeres	empenyé	empenyérem	empenyéreu	empenyeren
	conditional	empenyeria	empenyeries	empenyeria	empenyeríem	empenyeríeu	empenyerien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	empenyi	empenyis	empenyi	empenyem	empenyeu	empenyin
	imperfect	empenyés	empenyessis	empenyés	empenyéssim	empenyéssiu	empenyessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	empeny	empenyi	empenyem	empenyeu	empenyin
	negative (no)	—	no empenyis	no empenyi	no empenyem	no empenyeu	no empenyin

Derived terms

qui dia passa, any empeny

Related terms

References

“empènyer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.