Borrowed from Latin indūcere; adapted to inherited forms such as conduir.
induir (first-person singular present indueixo, first-person singular preterite induí, past participle induït)
infinitive | induir | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | induint | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | induït | induïda | |||||
plural | induïts | induïdes | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | indueixo | indueixes | indueix | induïm | induïu | indueixen | |
imperfect | induïa | induïes | induïa | induíem | induíeu | induïen | |
future | induiré | induiràs | induirà | induirem | induireu | induiran | |
preterite | induí | induïres | induí | induírem | induíreu | induïren | |
conditional | induiria | induiries | induiria | induiríem | induiríeu | induirien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | indueixi | indueixis | indueixi | induïm | induïu | indueixin | |
imperfect | induís | induïssis | induís | induíssim | induíssiu | induïssin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | indueix | indueixi | induïm | induïu | indueixin | |
negative (no) | — | no indueixis | no indueixi | no induïm | no induïu | no indueixin |