Inherited from Latin demandāre, infinitive of demandō.
demanar (first-person singular present demano, first-person singular preterite demaní, past participle demanat)
infinitive | demanar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | demanant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | demanat | demanada | |||||
plural | demanats | demanades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | demano | demanes | demana | demanem | demaneu | demanen | |
imperfect | demanava | demanaves | demanava | demanàvem | demanàveu | demanaven | |
future | demanaré | demanaràs | demanarà | demanarem | demanareu | demanaran | |
preterite | demaní | demanares | demanà | demanàrem | demanàreu | demanaren | |
conditional | demanaria | demanaries | demanaria | demanaríem | demanaríeu | demanarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | demani | demanis | demani | demanem | demaneu | demanin | |
imperfect | demanés | demanessis | demanés | demanéssim | demanéssiu | demanessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | demana | demani | demanem | demaneu | demanin | |
negative (no) | — | no demanis | no demani | no demanem | no demaneu | no demanin |